som el que mengem. Mirem el nmón, projectes transdiciplinaris, Apuntes de Ciencias Alimentarias

¡Descarga som el que mengem. Mirem el nmón, projectes transdiciplinaris y más Apuntes en PDF de Ciencias Alimentarias solo en Docsity! UNITAT 1: Sobirania alimentaria i els objectius de desenvolupament sostenible 1. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA La sobirania alimentària és la facultat de cada poble per definir les pròpies polítiques agràries i alimentàries d'acord amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària. Això implica la protecció del mercat local contra els productes excedentaris que es venen més barats al mercat internacional, i contra la pràctica del dúmping (venda per sota dels costos de producció). Pensar si nosaltres individualment tenim aquesta capacitat de decidir realment què mengem. Vivim en un món globalitzat i evidentment la globalització ens condiciona pel que fa al que mengem. Parlem de sobirania alimentària quan consumim aliments de llarga distància? Portar aquests productes no defensa els productors locals sinó que genera contaminació a causa del transport. Els països desenvolupats subsidien la producció d'aliments, si això es produeix a nivell nacional és impossible la sobirania alimentària. El concepte de sobirania alimentària té com a bases fonamentals: - Evitar els insums externs, si evito productes externs potenciem els productes locals - Utilitza una base de llavors locals enormement diversa - Considera que la producció d'aliments una part integral de la cultura, independència i sobirania de les comunitats locals Seguretat alimentària: Quan es planteja la necessitat de produir més en un planeta amb dèficit d'aliments sorgeix la idea d'incrementar la incorporació de tecnologia per produir més, incorporar més adobs, més pesticides, fertilitzants… anomenat com a revolució verda i això va significar l'augment de producció però no garanteixo la distribució, tornem a la idea de sobirania. Es volia aconseguir seguretat alimentària que no es va aconseguir. 1.1- SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN EL SEU CONTEXT El seu concepte va ser presentat per primera vegada per l'ONG “Vía Campesina” el 1996 a Moçambic, Africa. Necessitat de produir allò que ells necessiten. Més de 200 milions d'agricultors al món han optat per allò iniciat per aquesta ONG, aquesta organització ha entrat a la FAO (organització de les nAcions Unides per a l’agricultura i l’alimentació). - Nombrosos actors (des de moviments socials fins a governs) l’han adoptat i l’utilitzen àmpliament. - Les arrels són a la vida i lluita dels agricultors, pescadors i pobles indígenes. - És un concepte aculat pels agricultors, sorgit de les lluites camperoles i no pels “intel·lectuals”. En una dimensió més àmplia de la sobirania alimentària esta relacionada amb: ● Reforma agrària: A molts països el 20% dels terratinents controlen el 80% de la terra que produeixen “commodities” (blat, blat de moro, soja). ● Relació Nord-sud: JOSEPH BOVÉ (dirigent camperol de francis) sosté “per als pobles del sud(subdesenvolupats) la sobirania alimentària significa el dret a protegir-se contra les importacions. Per nosaltres (el nord desenvolupat) vol dir lluita contra l'ajut a les exportacions i contra la agricultura subvencionada. 2. OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) L'any 2015 diversos caps d'estat i de govern de diferents països que formen part de les Nacions Unides, es van reunir a la cimera de desenvolupament sostenible i van elaborar l'Agenda 2030 que conté els 17 objectius de desenvolupament sostenible. Els objectius de desenvolupament sostenible pretenen ampliar els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) i assolir aquells objectius que no es van complir. La idea central és que tots els països, independentment del seu nivell de desenvolupament o riquesa, es compromet a promoure la prosperitat i a protegir el medi ambient. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible no són obligatoris però cada país assumeix la responsabilitat de treballar pel seu compliment. A l'Agenda 2030 es detallen 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que són metes que garantiran un futur millor per a tothom. Són els següents: 1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món. 2. Posar fi a la gana, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible. 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats 4. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida de tots 5. Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes 6. Garantir la disponibilitat d'aigua i la gestió sostenible i el sanejament per a tothom 7. Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom 9. Indústria, innovació i infraestructures 10. Reduir la desigualtat a i entre els països 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles 13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes 14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible 15. Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de la biodiversitat 16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives 17. Revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible UNITAT 3: Cultura 1.QUÈ ÉS LA CULTURA? E.B.Taylor→ La cultura o civilització, en sentit etnogràfic ampli, és aquest tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums i qualsevol altres hàbits i capacitats adquirits per l'home com a membre d'una societat. Clifford Geertz→ La cultura és el teixit connectiu d’una societat. Proporciona un sentiment de pertinença; fa que el comportament sigui previsible i digui el que la societat necessita per sobreviure, treballant tant a nivell individual com col·lectiu. - La cultura s’aprèn. - La cultura no és un aspecte que es pugui reconèixer estudiant biologia: no és un complex d’elements transmesos biològicament. - La cultura està estratificada i diversificada: dins de cada societat es reconeixen les diferències culturals segons l'edat, sexe, religió, ingressos, etc., i aquestes diferències afecten el comportament social. No es pot confondre la cultura amb l'oferta en museus, teatres o universitats, perquè no és estàtica, sinó que evoluciona constantment, desenvolupant-se fora d'aquests àmbits, conformant, preservant i mantenint dinàmiques en una mateixa societat. La cultura transcendeix les fronteres, no es pot identificar amb una tribu, una ciutat, un estat, una nació, un continent. La societat la crea i al seu torn la societat és creada per aquest modus vivendi amb el qual els seus membres s'identifiquen. Cada cultura genera identitats, cadascuna ha de mantenir-la (tradició), protegir-la i difondre-la a les generacions següents. És el patrimoni cultural dels trets compartits per la comunitat que no s'aprenen, es practiquen, es viuen, formen part de l'intel·lecte i l'emoció. És un procés històric. Els trets culturals canvien amb el temps, el lloc, les influències estrangeres i l'adaptació al medi ambient. D'aquí la complexitat a l'hora de definir-lo, el seu simbolisme i la seva diversitat. Podríem resumir-ho com una manera d'entendre el món per una comunitat. I cada comunitat, cada territori, l'entén a la seva manera d'acord amb el lloc i el temps, l'entorn, les circumstàncies. 2.CULTURA POPULAR En la cultura popular intervé allò material, espiritual i afectiu. - La seva funció és aconseguir cohesionar i fomentar la noció d’identitat dins un grup humà. - El consumidor és la classe popular (classe mitja, baixa) - No li dona importància a l’autoria. - És de tot menys homogènia. - Pot expressar-se pràcticament a través de qualsevol forma. - Varia segons el lloc d’origen i les seves formes (cada vegada més híbrides) de connexió que es vulguin explorar N. García Canclini→Què és la cultura popular: creació espontània del poble, la seva memòria convertida en mercaderia o l'espectacle exòtic d'un endarreriment que la indústria va reduint a curiositat per a turistes?” - “La solució romàntica: imaginar sentimentalment comunitats pures, com si les cultures populars no fossin també resultat de l'absorció de les ideologies dominants i les contradiccions de les classes oprimides pròpies”. - “La cultura popular té diverses manifestacions perquè està dispersa en allò que el poble fa”. Cultura alimentaria: La cultura alimentària s'entén com els usos (luxe, plaer), tradicions (religió), costums (estatus social, interacció social) i elaboracions simbòliques d'aliments. Etnobotànica: Estudi de les relacions entre els grups humans i el seu entorn vegetal, és a dir, l'ús i explotació de les plantes en diferents espais culturals i al llarg del temps. Hidradació cultural: Una interpretació útil de les relacions de significat que s'han construït a través de la barreja. Per exemple, la incorporació de diferents receptes o aliments de altres cultures diferents a la nostra seguint la nostra tradició. El menjar forma part de la cultura de la gent. Representa el llegat d’una comunitat, una part dels seus codis i les seves tradicions. Alguns aliments i receptes són coneguts a nivell mundial, altres encara es mengen només en determinades regions. Algunes receptes canvien, altres s’incorporen a la nostra cultura. UNITAT 4: El canvi global El canvi global (són els canvis que pateix el planeta a causa de raons humanes) es produeix per diferents motors de canvi: ● Ús d’energia de CO2: que, alhora, provoca un augment de l’efecte hivernacle. Aquest efecte hivernacle augmenta l’escalfament global i això provoca el canvi climàtic (aquests canvis depenen dels climes: es pot manifestar en sequeres, en desgel...) ● Contaminació: de l’aigua (tant l’aigua del mar com la dels rius), de l’aire... ● Creixement de la població Tots aquests problemes comporten diferents problemes a les espècies, comunitats i ecosistemes i, per consegüent, comporta una pèrdua de la biodiversitat. Per poder créixer sense comprometre les generacions futures, és essencial adoptar una actitud SOSTENIBLE, a través de l’alimentació sostenible. 1.SOSTENIBILITAT Es basa en satisfer les necessitats del present però sense comprometre les necessitats de les generacions futures. Consisteix en: - Utilitzar els recursos disponibles de manera que no s'excedeixi la capacitat de la Terra de generar-los. - Produir una quantitat de residus i contaminació que no sobrepassi la capacitat d'assimilació del medi. 2.DECREIXEMENT Yayo Herrero→“Els éssers humans viuran amb menys minerals i energia vulguin o no. El decreixement material és simplement el context en què es desenvoluparà la vida humana. 2.1- TRANSICIÓ DE L’ECONOMIA LINEAL A LA CIRCULAR El sistema de producció vigent es basa principalment en un procés lineal de consum de recursos. Sota el paradigma “take-make-waste” (“extraure-fabricar-consumir-eliminar”), els béns són produïts a partir de les matèries primeres, després venuts, utilitzats i finalment rebutjats com a residus, ocasionant no només l'esgotament dels recursos naturals sinó també la generació de tones d'escombraries Es poden identificar les limitacions següents al model lineal tan qüestionat: A) Riscos de preus: cap a finals del mil·lenni els preus dels recursos naturals van començar a pujar i mentre la població creixerà, la urbanització s'incrementarà i els costos continuaran en augment. B) Pèrdues econòmiques i residus estructurals: l'economia actual genera una gran quantitat de residus. C) Riscos de subministrament: moltes regions del món tenen pocs dipòsits naturals de recursos no renovables propis, per la qual cosa depenen de les importacions. D) Deteriorament dels sistemes naturals: dins dels impactes ambientals es poden enumerar, entre d'altres, l'esgotament de les reserves, la reducció de la capa d'ozó, el canvi climàtic, la disminució de la biodiversitat, la degradació del sòl i la contaminació dels oceans. E) L'economia circular com una alternativa, que més que definir-se dins d'un esquema tancat, es pot conceptualitzar com una filosofia del disseny ab initio, un sistema industrial restaurador o regeneratiu inspirat en els éssers vius, que emula els cicles de la natura, a la que les deixalles d'una espècie es converteixen en l'aliment d'una altra i així successivament, distingint entre cicles tècnics i biològics En aquesta nova economia, els recursos es regeneren dins del cicle biològic o es recuperen i restauren gràcies al cicle tècnic Els components del cicle biològic (nutrients biològics) són biodegradables, per la qual cosa es poden introduir a la natura; en canvi, els del cicle tècnic (nutrients tècnics com ordinadors, motors, plàstics) són poc aptes per tornar immediatament a la mateixa, per la qual cosa es dissenyen per ser acoblats i desmuntats un gran nombre de vegades, afavorint la seva reutilització una i altra tornant-lo al sistema productiu. En definitiva, tracta de desvincular el desenvolupament econòmic global del consum de recursos finits L'economia circular es basa en dos principis clau: Principi 1: Preservar i millorar el capital natural controlant reserves finites i equilibrant els fluxos de recursos renovables: si es necessiten recursos, el sistema circular busca que siguin dissenyats mitjançant un cicle de desassemblatge i reutilització. Principi 2: Optimitzar els rendiments dels recursos distribuint productes, components i matèries amb la seva utilitat màxima en tot moment, tant en cicles tècnics com biològics: implica dissenyar per refabricar, reacondicionar i reciclar —les tres R— per mantenir els components tècnics i matèries circulant. UNITAT 6: Malbaratament alimentari El malbaratament alimentari és l'excés de producció i cànon de bellesa dels productes alimentaris, que surten del circuit comercial. També quan comprem podem produir malbaratament si comprem més dels que necessitem. Tot el que caduca és malbaratament. Quan es produeix? - Excedent de producció - Si caduca - Quan es fa malbé Les màquines ja malbaraten algun tipus d'aliments que després espigolen. L'alimentació que no compleix un cànon de bellesa no es compra al supermercat Excés de producció: Data de consum preferent, com per exemple l'aigua (no té data de caducitat, però si la posem al sol, es produeix un canvi). Data de caducitat: Quan perd tots els nutrients i comença a fer-se malbé. Consum preferent: Perfecte condicions i els valors nutricionals no varien. És per l'espai on es conserva i va perdent nutrients, però continua sent beneficiós. Espigolar: Collir els productes quan ja han caigut de l'arbre. Hi ha unes associacions que agafen aquest menjar i el porten a llocs on els poden utilitzar o fer cremes i melmelades. 1. Recollir l'excedent 2. En un mateix producte donar diferents usos 3. No cultivar res més d'allò que no es pogués consumir, no crear excedent. Espigolar només es pot quan el propietari del terreny ja no vol. Banc d'aliments: El menjar que hi ha allà és de consum preferent, per tant, no es data de caducitat i molta gent ho desconeix. Camps de producció: poden resoldre el malbaratament i poden promoure l'acte d'espigolar Distribuïdores: poden donar l'excedent i promoure els beneficis nutricionals, nutrició vs. cànon de bellesa Comercialitzadores: promoure els beneficis nutricionals, nutrició vs. cànon de bellesa. Educació/informació: saber quina és la diferència entre data de caducitat i de consum preferent, promoure i oferir l'excedent. Elaboració/compra: fer una llista de la compra per a comprar el que és necessari, fer un menú, “Batch cooking”, consum preferent, haver menjat, decidir bé un comprar per a reduir els passos de comercialitzadores i consumir productes de proximitat per a evitar intermediaris. Consum i residu: pensar el consum que farà l'infant i que li agrada. - Si el consum que fas és d'aproximació et pots estalviar algun pas, per tant, no es produeix tant malbaratament alimentari. conceptes fonamentals - característiques bàsiques de les ted talk (estructura, importancia de la idea central, recursos que fan servir a l’hora de convencer a l'audiència - concepte de cultura de pau ( document de la xerrada, lectura obligatòria, documents de conceptes bàsics de cultura de pau) - psicologia transaccional moedelo que prpone 3 estadis en todo inetrcanvio comunicativo: el niñoq ue todos somos que no hha formado ningun esquema para el mundo - el padre censor que forma al niño - forma del adulto, variante del padre que entiende la posivion del otro y que - concpetos italo calvino aplicados en la literatura libro llamado popuestas para el proximo milenio