PAC 2 HISTORIA EDUCACIÓ SOCIAL, Ejercicios de Historia

¡Descarga PAC 2 HISTORIA EDUCACIÓ SOCIAL y más Ejercicios en PDF de Historia solo en Docsity! Irene Fuentes Mirón Historia de leducació social 2n semestre — curs 2018/2019 PAC 2: ANÁLISI | INTERPRETACIÓ DE TEXTOS HISTÓRICS EL TRACTAMENT DE LA POBRESA EN PERSPECTIVA HISTÓRICA Les actuals intervencions i accions educatives per resoldre i donar resposta a les necessitats socials són el resultat de múltiples formes que han tingut lloc al llarg de la historia. L'ajuda professionalitzada o les tasques dels educadors socials actuals, són doncs la suma de tots els successos ocorreguts i l'evolució de les formes d'entendre ¡ abordar els canvis socials. En aquest mateix sentit, les práctiques socials en relació amb Valteritat, el diferent, l'exclos ¡ el pobre es remunten fins als principis de l'hominització ¡ han patit transformacions en el transcurs de les diferents époques. El fragment al qual fa referencia aquest cometari de text s'ha extret de “Aproximación a las Fuentes de Miguel de Giginta” de l'autor Félix Santolaria, el qual parla sobre el tractament de la pobresa durant els segles XVI ¡ XVI, explicant i justificant la vida que estaven obligats a viure aquelles persones pobres o excloses de la societat per ser diferents, patir malalties o simplement no encaixar amb la norma social. A grans trets, el creixement de la mendicitat ¡ el nombre de pobres en les ciutats durant la segona meitat del segle XVI, accentua la necessitat de crear centres d'acollida per controlar la pobresai la mendicitat i invisibilitzar aquest grup expulsat socialment. Seguint aquest fil, a través d'aquest fragment Santolaria exposa, per una banda, de la promulgació d'una llei l'any 1525 on s'ordena l'establiment d'hospitals en cada municipi per acollir als pobres, malalts, gent gran ¡i infants abandonats i, en segon lloc, fa una petita análisi de l'evolució de la dimensió assistencial de la política de pobres a nivell repressiu i en contraposició a la caritat. En aquest cas, és necessari tenir present el context per entendre la temática principal del fragment i del comentari de text. Fent una aproximació podem situar el fragment durant els s. XVI ¡ XVIII, l'Antic Regim, la crisi i l'inici del Nou Régim. Fent un resum, VAntic Régim és un sistema polític, social i económic, dirigit per una monarquia absoluta on el rei tenia el poder absolut i controlava el regne a través d'institucions convocades per ell mateix, exclusivament per sol-licitar aportacions económiques. A nivell social hi havia instaurada una societat estamental nascuda del feudalisme on els individus estaven adscrits a uns estaments que definien les activitats a les quals Irene Fuentes Mirón Historia de l'educació social 2n semestre — curs 2018/2019 podien dedicar-se ¡ els drets que podien gaudir. És a dir, tots els privilegis honorífics, económics i fiscals estaven dirigits a una minoria, la noblesa ¡ el clero. Mentre que hi havia un tercer estament format pels burgesos, camperols i assalariats urbans que no tenien cap privilegi ¡ estaven obligats a satisfer els impostos reials, senyorials i eclesiástics. A nivell económic, la noblesa i l'església tenien la major part de les terres i Pagricultura era la font més important de riquesa. Només una petita part de les terres podien ser considerades de propietat privada, la resta estaven vinculades a un títol nobiliari, a l'església o a la corona que, lógicament no les cultivaven sinó que les entregaven als camperols a canvi d'una renta o dels drets senyorials. Aquesta situació va provocar una crisi económica a causa de l'avarícia dels impostos i de la marxa dels camperols per la falta económica per poder mantenir les terres. Aquest fet va provocar un augmentar la pobresa i la mendicitat. Entrant en materia, entre les decades XVI ¡ XVIII es va produir en Occident un canvi significatiu en la forma de concebre el fenomen de la pobresa. Es va passar d'una concepció de la pobresa que considerava que aquesta era l'expressió o el resultat particular d'algun tipus d'imperfecció natural i individual, a una nova definició que considerava a aquesta com un problema social permanent i, com a tal, d'interés públic. És a dir, fins a la segona meitat del segle XIV la pobresa va ser concebuda com una condició estrictament particular, peró les crisis económiques de l'época produeixen una inflació en el nombre de pobres, situació que porta a una reflexió sobre la pobresa menys sacralitzada i més social. Com a conseqúencia d'aquesta reflexió ¡ del seu tractament sorgeix una de les constants que s'han de repetir en els discursos: l'establiment d'una distinció o discriminació entre els pobres “vertaders”, tractats sota el paraigua de la caritat, o els pobres “falsos” o “fingits”, els quals fan de la seva situació una professió ¡ es veuen immersos en un procés d'estigmatització ¡ criminalització i, sempre exposats a ser enxampats per la justícia i enviats a les galeres. Així doncs, en tot el sistema social hi ha grups que queden al marge per própia voluntat, com hem dit abans, o a causa del rebuig social o institucional, pero les fronteres entre aquests són impossibles d'establir amb claredat. Si seguim el fragment de Santolaria, podrem observar com exposa o explica dues respostes o perspectives pel tractament de la pobresa. Per una banda podem parlar sobre els